La fisonomia, els rínxols i el vestuari delaten força la meva identitat, no creus? Ara tot això em queda molt lluny; així com, el chat d’aquella web de sardanes que alguns de vosaltres vau crear, Ceret 2002 i les múltiples xerrades a través d’Internet que van fer possible que tu i jo ens coneguéssim.
Crec fermament que la vida és un continu aprenentatge sobre tot i tots els que l’envolten. És per això que qualsevol història del llibre d’una vida serveix per completar més capítols del llibre d’una altra.
Personalment, t’he de donar les gràcies per haver-ho fet possible!
Un petó,
Elisenda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada